En este mon globalizat, tot funciona a base d’estadístiques, balanços, rentabilitats ecónomiques a curt plaç i totes estes histories que fa servir el neoliberalisme económic per fer-mos creure que tot lo que no son diners son mentires. Desde el punt de vista de esta filosofia económica, resulta que el sector primari que es el que ha donat treball a la gent d’aquí i per lo tan menjar i benestar al mon rural, está ben poc valorat, ben be estaria millor dir, abandonat, els resulta mes barato portar aliments de altres llocs i fer abaratar els de aquí, mols dells sense pasar cap control sanitari o de cualitat. Damunt de tot aixo s’ajunta que en el mon rural nomes viu el 20% de la població, pensant en el rédit electoral ,aixó, representa ben poquet.
La conservació de la natura, boscos naturals, incluint els olivars, i els bens culturals es una cosa que no surt en cap estadística i no es fa cap balanç económic, per lo tant no te cap preu i no esta gens valorat, pero els pixa pins, els quemacos i gent de altres indrets si que venen aquí per disfrutar del nostre territori i de la nostra forma de viure, inclús hi ha algún vivet que pensa que ens por expoliar el territori oferin-mos uns diners per despres multiplicar-los ell per 60, ademes de destruir tot el que troben per davant i fen-mos perdre la cualitat de vida que tenim.
Per l’altra part els abanssos que s’han viscut en los darrers anys no han repercutit de igual manera a les ciutats que als pobles rurals, mentres uns disfruten de les noves tecnologies a una velocitat i preu raonable, aquí les estem pagant a un preu molt alt i anem en bicicleta. Mentres de Vinaros a Peñiscola aumenten les linees de transport públic, aquí al interior les lleven, en consentiment de tots, perque no son rentables.Tot esta valorat desde el punt de vista del neoliberalismo económic. No se si pot ser la solució, pero per als que vivim al Maestrat i creem en un creiximent sostenible ens obri una porta a la ilusió.Llegir el Maestrat reserva de la biosfera.
La conservació de la natura, boscos naturals, incluint els olivars, i els bens culturals es una cosa que no surt en cap estadística i no es fa cap balanç económic, per lo tant no te cap preu i no esta gens valorat, pero els pixa pins, els quemacos i gent de altres indrets si que venen aquí per disfrutar del nostre territori i de la nostra forma de viure, inclús hi ha algún vivet que pensa que ens por expoliar el territori oferin-mos uns diners per despres multiplicar-los ell per 60, ademes de destruir tot el que troben per davant i fen-mos perdre la cualitat de vida que tenim.
Per l’altra part els abanssos que s’han viscut en los darrers anys no han repercutit de igual manera a les ciutats que als pobles rurals, mentres uns disfruten de les noves tecnologies a una velocitat i preu raonable, aquí les estem pagant a un preu molt alt i anem en bicicleta. Mentres de Vinaros a Peñiscola aumenten les linees de transport públic, aquí al interior les lleven, en consentiment de tots, perque no son rentables.Tot esta valorat desde el punt de vista del neoliberalismo económic. No se si pot ser la solució, pero per als que vivim al Maestrat i creem en un creiximent sostenible ens obri una porta a la ilusió.Llegir el Maestrat reserva de la biosfera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario